El govern australià ha col·locat sensors en algunes parts de la Gran Barrera de Corall per registrar la qualitat de l'aigua.
La Gran Barrera de Corall cobreix una superfície d'aproximadament 344.000 quilòmetres quadrats davant la costa nord-est d'Austràlia. Conté centenars d'illes i milers d'estructures naturals anomenades esculls de corall.
Els sensors mesuren els nivells de sediments i material de carboni que flueixen des del riu Fitzroy fins a la badia de Keppel, a Queensland. Aquesta zona es troba a la part sud de la Gran Barrera de Corall. Aquestes substàncies poden perjudicar la vida marina.
El programa està administrat per la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organization (CSIRO), una agència del govern australià. L'agència va dir que el treball utilitza sensors i dades de satèl·lits per mesurar els canvis en la qualitat de l'aigua.
Segons els experts, la qualitat de les vies navegables costaneres i interiors d'Austràlia està amenaçada per l'augment de les temperatures, la urbanització, la desforestació i la contaminació.
Alex Held presenta el programa. Va dir a VOA que els sediments podrien ser perjudicials per a la vida marina perquè bloquegen la llum solar del fons marí. La manca de llum solar pot perjudicar el creixement de plantes marines i altres organismes. Els sediments també s'assenten a la part superior dels esculls de corall, cosa que afecta la vida marina.
Held va dir que s'utilitzaran sensors i satèl·lits per mesurar l'eficàcia dels programes destinats a reduir el flux o l'abocament de sediments fluvials al mar.
Held va assenyalar que el govern australià ha implementat diversos programes destinats a reduir l'impacte dels sediments en la vida marina. Aquests inclouen permetre que les plantes creixin al llarg dels llits dels rius i altres masses d'aigua per evitar que hi entrin sediments.
Els ecologistes alerten que la Gran Barrera de Corall s'enfronta a múltiples amenaces. Aquestes inclouen el canvi climàtic, la contaminació i l'escolament agrícola. L'escull s'estén aproximadament 2.300 quilòmetres i forma part de la Llista del Patrimoni Mundial de les Nacions Unides des del 1981.
La urbanització és el procés pel qual cada cop més persones abandonen les zones rurals i vénen a viure a les ciutats.
Data de publicació: 31 de gener de 2024