Els nous coneixements sobre els efectes sobre la salut dels contaminants gasosos o volàtils continuen subratllant la necessitat de controlar la qualitat de l'aire interior i exterior. Molts compostos volàtils, fins i tot a nivells traça, encara poden ser nocius per a la salut humana després d'un curt període d'exposició. Un nombre creixent de productes de consum i industrials tenen el potencial d'emetre compostos volàtils nocius coneguts, inclosos els mobles, els turismes i els camions industrials. La gent presta cada cop més atenció a la detecció de contaminants gasosos, amb l'esperança de reduir o eliminar aquest risc per a la salut mitjançant l'establiment de mecanismes de resposta rellevants i eficaços.
Moltes organitzacions nacionals i internacionals han estat treballant per desenvolupar directrius, regulacions i estàndards per controlar la qualitat de l'aire en entorns industrials, mèdics, exteriors, d'oficines interiors i residencials. Aquestes directrius permeten als fabricants certificar els seus productes i també informar els usuaris sobre els nivells mínims acceptables de contaminants gasosos.
Per exemple, l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA) utilitza ciència d'avantguarda per desenvolupar regulacions que redueixin i controlin la contaminació atmosfèrica de manera rendible. Per als contaminants més comuns, l'EPA recopila dades cada cinc anys per reavaluar l'adequació de les regulacions de l'aire. L'agència també va identificar productes químics específics que podrien afectar la qualitat de l'aire i les seves fonts, com ara cotxes, camions i centrals elèctriques. Un dels principals objectius de l'EPA és vincular els contaminants amb les principals fonts que representen riscos per a la salut.
Els quatre principals contaminants de l'aire exterior són l'O3, el NO2, el SO2 i el CO. Aquests gasos es poden controlar mitjançant instruments aprovats per l'EPA. Combinats amb les dades dels detectors de partícules, els mesuraments s'utilitzen posteriorment per calcular l'Índex de Qualitat de l'Aire (AQ). Els compostos volàtils de l'aire interior són més específics i depenen de si es tracta d'un edifici residencial o d'oficines, del nombre de persones, del tipus de mobiliari, del sistema de ventilació i d'altres factors. Els principals compostos volàtils inclouen el CO2, el formaldehid i el benzè. El control dels contaminants de l'aire és cada cop més important, però les solucions tecnològiques existents encara no compleixen les expectatives dels usuaris moderns pel que fa a la qualitat de les dades i la relació cost-eficàcia.
En els darrers anys, els fabricants de sensors de gas han adoptat diverses tecnologies i especificacions de fabricació noves, com ara electròlits no aquosos en sensors electroquímics. Aquests avenços tecnològics han impulsat l'optimització de la potència, el cost i la mida.
La revolució i l'enlairament dels sensors de gas també requereixen una major precisió. Els enfocaments interdisciplinaris contemporanis també estan impulsant el desenvolupament de noves capacitats de sensors de gas i el creixement del mercat. Els avenços en electrònica, filtres de gas, envasos i anàlisi de dades a bord poden millorar l'estabilitat i la precisió dels sensors. Els models de predicció i els algoritmes que apliquen la tecnologia d'intel·ligència artificial i l'anàlisi de dades a bord també són més potents, cosa que és de gran importància per millorar el rendiment dels sensors.
Data de publicació: 10 de gener de 2024