Aquest mapa, creat a partir de noves observacions de COWVR, mostra les freqüències de microones de la Terra, que proporcionen informació sobre la força dels vents de la superfície oceànica, la quantitat d'aigua als núvols i la quantitat de vapor d'aigua a l'atmosfera.
Un miniinstrument innovador a bord de l'Estació Espacial Internacional ha creat el primer mapa global d'humitat i brises marines.
Després de la instal·lació a l'Estació Espacial Internacional, el 7 de gener es van llançar dos petits instruments dissenyats i construïts pel Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA al sud de Califòrnia per començar a recopilar dades sobre els vents oceànics i el vapor d'aigua atmosfèric de la Terra, que s'utilitzen per a les previsions meteorològiques i oceàniques. Cal informació clau. En dos dies, el Radiometre Vectorial Compacte del Vent Oceànic (COWVR) i l'Experiment Espacial Temporal en Tempestes i Sistemes Tropicals (TEMPEST) havien recopilat prou dades per començar a crear el mapa.
COWVR i TEMPEST es van llançar el 21 de desembre de 2021, com a part de la 24a missió de reabastament comercial de SpaceX a la NASA. Tots dos instruments són radiòmetres de microones que mesuren els canvis en la radiació natural de microones de la Terra. Els instruments formen part del Programa de Proves Espacials Houston-8 (STP-H8) de la Força Espacial dels Estats Units, que té com a objectiu demostrar que poden recopilar dades de qualitat comparable a les d'instruments més grans que actualment operen en òrbita.
Aquest nou mapa de COWVR mostra microones de 34 GHz emeses per la Terra a totes les latituds visibles des de l'estació espacial (des dels 52 graus de latitud nord fins als 52 graus de latitud sud). Aquesta freqüència especial de microones proporciona als meteoròlegs informació sobre la força dels vents a la superfície de l'oceà, la quantitat d'aigua als núvols i la quantitat de vapor d'aigua a l'atmosfera.
Els colors verd i blanc del mapa indiquen nivells més alts de vapor d'aigua i núvols, mentre que el color blau fosc de l'oceà indica aire sec i cels clars. La imatge captura condicions meteorològiques típiques com ara humitat i precipitacions tropicals (franja verda al centre del mapa) i tempestes de latituds mitjanes sobre l'oceà.
Els radiòmetres requereixen una antena giratòria per poder observar grans àrees de la superfície terrestre en lloc de només una línia estreta. En tots els altres radiòmetres de microones espacials, no només l'antena, sinó també el radiòmetre i l'electrònica associada giren aproximadament 30 vegades per minut. Hi ha bones raons científiques i d'enginyeria per a un disseny amb tantes peces giratòries, però mantenir una nau espacial estable amb tanta massa en moviment és un repte. A més, els mecanismes per transferir energia i dades entre els costats giratori i estacionari de l'eina han demostrat ser laboriosos i difícils de fabricar.
L'instrument complementari de COWVR, TEMPEST, és el resultat de dècades d'inversió de la NASA en tecnologia per fer que l'electrònica espacial sigui més compacta. A mitjans de la dècada del 2010, l'enginyera del JPL, Sharmila Padmanabhan, va començar a pensar en quins objectius científics es podrien aconseguir col·locant sensors compactes als CubeSats, satèl·lits molt petits que sovint s'utilitzen per provar nous conceptes de disseny de manera econòmica.
Si voleu saber més sobre petites estacions meteorològiques, podeu contactar amb nosaltres.
Data de publicació: 21 de març de 2024